En què consisteix el projecte?
En el genoma, un dels cromosomes, el cromosoma Y, té un comportament únic: en tenen només els homes i es passa de pare a fill. De fet, determina la masculinitat. Els cognoms tenen un comportament semblant: encara que en tenen homes i dones, els cognoms que s’acaben transmetent són els dels homes: els néts d’una dona no portaran el seu cognom.
El sistema actual, amb un nom personal i un o dos cognoms que marquen el llinatge s’estableix a la baixa edat mitjana, encara que no se sistematitza fins molt després.
No tots els cromosomes Y són iguals: hi trobem un tipus de variació que s’acumula lentament (els anomenats haplogrups) i que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents, mentre que altres variants muten molt més de pressa i són pràcticament particulars d’un individu o una família.
Utilitzem la variació en el cromosoma Y per a estudiar els cognoms catalans, valencians i balears. Hem seleccionat 50 cognoms, dels quals analitzem el cromosoma Y en una mitjana de 50 homes, per tal de respondre les preguntes que detallem en l’apartat següent.
Aquest projecte està dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, i ha estat finançat per l’Institut d’Estudis Catalans.
* Quins són els seus objectius?
Volem respondre les següents preguntes:
Per què hi ha cognoms més freqüents que altres? En la població, trobem alguns cognoms molt freqüents (Ferrer, Soler, Serra, Vila) i altres molt més rars (Danés, Balasch, Casajuana, Llach). Podria ser que els cognoms més freqüents hagin estat fundats més vegades: a cada poble hi havia un ferrer, per exemple. Amb l’estudi del cromosoma Y, podem identificar grups d’homes descendents possiblement d’un mateix fundador del cognom, comptar quants fundadors pot tenir un cognom i relacionar-ho amb la seva freqüència.
Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no s’hereten junts? L’adopció, la falsa paternitat, canvis de cognom o l’herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y. L’estudi genètic dels cognoms pot permetre de quantificar aquests fenòmens.
Quin és l’origen al Principat dels cognoms valencians i dels llinatges balears? O, al contrari, quins cognoms poden tenir un origen autòcton? Alguns dels cognoms que hem triat són especialment freqüents a les Balears (Melis, Maymó, Salom, Cabot, Calafell, Pons, Moragues, Guasch, Cardona, Gual, Massot, Nadal, Alemany) o al País Valencià (Nàcher, Raga, Albert, Pitarch, Estruch, Alemany, Taberner, Ros, Adell). S’hi van originar in situ? O van ser portats per repobladors? en aquest cas, quin n’era l’origen al Principat? Comparant els cromosomes Y, és possible que puguem contestar aquesta pregunta
Eren germànics els fundadors de cognoms patronímics germànics? Molts cognoms catalans eren antics noms de pila, com Andreu, Miquel, Albert, Robert. Molts d’aquests cognoms patronímics són germànics, però altres són llatins o fan referència a personatges bíblics. Volem comparar cinc patrònims germànics (Armengol, Ricart, Gual, Albert, Robert) aparellats per freqüència amb cinc patrònims (pre)llatins (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel), per tal d’esbrinar si els fundadors de cognoms patronímics germànics eren ells mateixos d’origen germànic
Hi ha cognoms d’origen clarament àrab o hebreu. Eren nordafricans o jueus els seus fundadors? Lingüísticament, sembla clar l’origen àrab de cognoms com Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu de Maymó, Estruch, Salom i Massot. És possible verificar si els fundadors d’aquests cognoms eren nordafricans o jueus. Hem inclòs també en aquest apartat Vidal, del que el postulat origen jueu és força dubtós.
Podem comprovar l’origen geogràfic dels cognoms gentilicis? És a dir, els Danés eren danesos? Els Alemany, alemanys? Els Guasch, gascons?
* Com s’hi pot participar?
Ja no s’hi pot participar. El projecte ja ha finalitzat.
* I s’hi el meu cognom no és cap d’aquest 50?
Vegeu les seccions Recursos sobre cognoms i Recursos sobre cromosoma Y
Un atles genètic dels cognoms catalans
Promote Your Page Too